JA s’ha acabat la setmana en que s’han presentat a tot el món les grans novetats tecnològiques que se suposa ens han de canviar la nostra forma de viure. I no seré jo qui ho negui: després de participar els darrers anys al MWC presentant innovacions tecnològiques “made in Catalonia” m’he fet una bona idea de la trascendència d’aquesta fira per Barcelona, Catalunya i per tot el món.
Però aquest any l’he passat físicament i mentalment molt lluny del brugit de la fira. De Barcelona a Rupit ens separen 134Km, 1Km en vertical i 16.000 persones menys per quilòmetre quadrat amb qui em puc creuar… Una distància ideal per reflexionar sobre el progressiu impacte de les noves tecnologies a un entorn rural – mooolt rural – com el de Rupit, un impacte del qual avui m’hi sento protagonista.
I és que una cosa són els grans titulars del MWC amb les seves novetats, i l’altra és quan aquestes novetats tecnològiques s’escamparan arreu. Entre una cosa i l’altra poden passar molts anys. I un bon exemple és Rupit Viu, que ha fet arribar el comerç electrònic al turisme rural 20 anys després de la irrupció d’aquesta tecnologia. I és difícil fer-ne d’aquesta fita una notícia però la seva trascendència és indubtable: amb aquestes tecnologies correctament implantades s’obren noves possibilitats que Rupit Viu posa a l’abast de tota la comarca. Un bon exemple és la col·laboració amb la Caminada de Rupit i Pruit d’aquest any que ofereix com a novetat la possiblitat d’inscriure’s prèviament via internet, recolzant-se sobre la plataforma e-commerce de Rupit Viu.
I per acabar una reflexió molt suggerent: aquesta innovació tecnològica ha arribat per contribuir a la pervivència de l’essència del que és Rupit i el Collsacabra – un entorn únic en els seus valors naturals, socials i culturals – i no pas per canviar la nostra forma de viure.
