El primer dia de febrer han sonat les Campanades a Morts a Rupit. Un dia emboirat, un molt lleuger plugim i el so del toc escampant-se per tot el poble en record d’una àvia de Rupit que descansarà per sempre més entre els cingles. Ha creat un ambient únic que ha traslladat els pensaments de tots els que el sentíem cap el més enllà. Una bella vivència regalada als que en aquella hora estàvem prop del poble, coneixéssim o no l’àvia per a qui sonaven les campanes.
Una sensació bonica, que volia compartir:
Recent Posts
